Tenim un atur insostenible. Es va privatitzar tot i més amb l'excusa de la lliure comprtencia peró els preus no van vaixar,tot al contrari. Paquem la telefonía un trenta per cent més cara que a la resta d'Europa. El preu dels aliments no para de pujar i els pagesos se'ls paga una misèria. Els bancs no abaixen el preu dels pisos i la gent que els necessita no espot permetre una vivenda. Ens van endeutar per a tota la vida i ara les entitats financeres no poden recuperar els diners que ens van deixar. Com que se'ns van acabar els calers per especular amb el totxo, ara s'especula amb els aliments. Els americans punxen i el preu del petroli puja a tot el món. No hi ha feina i s'allarga la vida lavoral, i és a dir, estar més anys a l'atur i després acabar cobrant menys.
S'ha acabat l'obra social de les caixes. Paguem l'electrictat un cinquata per cent més cara que fa tres anys. I per rematar-ho ens diuen que l'estat, és a dir,tots nosaltres, tenim un deute amb el món empresarial de 25.000 milions d'euros. Potser al final hi haurà motius per acabar com Tunísia o Egipte.
*Publicat al diari ARA 7-3-11
HEM DE SER OPTIMISTES I MIRAR CAP A DAVANT !!!
#Gaudeix avui.
És més tart del que et penses
(Proverbi xinès)
