 |
| Josép Subirats 1937 |
A l'inici de la guerra, la preséncia de la Unió General de Treballadors (UGT) al camp català era practicament inexistent. A aixopluc del Partit Socialista Unificat de Cataluny (PSUC), la UGT va aconseguir vertebrar una poderosa organització sindical agrària, la Federació de Treballadors de la Terra (FTT) amb 470 seccions sindicals i 58.000 afiliats, la majoria petits propietaris espantats pel procés col-lectivitzador esperonat per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Amb tot, l'egemonia sindical va continuar a mans de la Unió de Rabassaires, que va rebutjar la pretenció del PSUC de fusionar-se amb l'IFTT.
A partir de l'estiu del 1937, les disputes sobre la propietat de la terra i les formes d'explotació, familiars o col-lectives, deixaren pas a la necessitat d'augmentar la producció agrària i lluitar contra l'especulació a traves del desenvolupament de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya, que va potenciar el moviment cooperatiu i el control de la comercialització.
Andreu Mayayo i Artal
Profesor d'Historia Contemporània
de la Universitat de Barcelona
