No existeix una única versió per explicar de quan i per qué celebrem la nit de Sant Joan. Alguns afirmen que els nostres avantpassats ja feien rituals amb foc durant el Neolitic, altres donen a les fogueres un origen Celtic que va arrelar al Mediterrani durant l'epoca prerromana peró contrariament, altres recorden que Cervantes no fa cap referència a les fogueres, tot i que el Quixot visita Barcelona la nit de Sant Joan.
Entre la diversitats d'opinions peró, sembla bastant veraç afirmar que Sant Joan te una relació clara amb el solstici d'estiu i que les celebracions paganes van ser cristianitzades per l'esglèsia, fent coincidir el 24 de juliol amb el naixement de Sant Joan . Segons la versió evangèlica el pare de Joan, Zacaries, va recuperar la veu miraculosament en neixer el seu fill, fet que va anunciar a parents i amics encenent fogueres. Peró aquesta explicació mai ha aconseguit relegar el caracter pagà de la festa.
La tradició explica que l'inici de les fogueres es troba en l'intent de donar força al sol, ja què s'havia observat que a partir d'aleshores el dia començaba a escorsar-ce. Per Sant Joan també es dona al foc la qualitat de la regeneració o de la fertilitat, d'aquesta manera, sorgeix el ritual de cremar a les fogueres tot alló que ja no volem, com un simbol de renovació, o de saltar-les per tal de regenerar-nos , tenint sort, amor o salut. Tambe es diu que el fum de les fogueres purifica l'aire i les seves cendres ajuden a fer més fertils els camps. Altres, peró, expliquen que el foc manté allunyades les criatures fantàstiques que surten i es reuneixen la nit de Sant Joan, també anomenada la Nit de Bruixes. Hi ha altre element que adquireix virtuts purificadores aquesta nit: l'aigua
El rituals de banys al mar, llacs o rius en són un exemple, aixi com la creença que les aigües tenen tot tipus de propietats curatives per Sant Joan. D'atra banda , també es creu que les plantes que es cullen aquesta nit tenen virtuts guaridores . La farigola i el romaní allunyen la malastrugança, les branques de pi funcionan com amulets i la berbena proporciona fortuna a qui la trova, a més de donar nom a la revetlla.
Aigua, foc,bruixes i rituals es barregen amb la música, les coques i la pirotècnia. Més enllà dels seus orígens, antiguitat o història, la revetlla de Sant Joan ens aporta una dòsi de màgia a la quotidianitat.
